dimarts, 26 d’octubre de 2010

2

Em miro al mirall de l'armari, atentament. M'hi acosto fins a tocar. I em fixo en els ulls, que es van ajuntant fins que són un.
Després me n'allunyo. I em miro de cap a peus unes quantes vegades.

Trobo que no em concorda cos i ànima.

Estic segura que es van equivocar de capsa.
Ni cap a bé ni cap a malament, eh, però estic segura que hi hauria d'haver una relació que en el meu cas no hi és.

M'imagino que em trucaran un dia qualsevol i em diran: Hooola, miiira, que acabem d'adonar-nos que hi va haver un error el dia del repartiment de cossos, i et vem donar el d'una altra.
I jo diré: Ja m'ho semblava a mi.
I m'explicaràn que el meu el té una tia que es diu Laura noséquènoséquantus que viu a Lisboa. Però que ara no hi ha res a fer, "ens sap molt de greu".
I jo diré que no passa res, però que gràcies per avisar-me perquè ara entenc moltes coses.

I un dia que m'atreveixi, la buscaré al facebook.

1 comentari: