divendres, 8 d’octubre de 2010

1

Em quedo fascinada perquè la dona de la taula del costat nostre és idèntica a la Concha Velasco. En sèrio. La meva amiga més amiga veu que no l’escolto i em pregunta que què passa. I jo li faig un gest amb el cap en direcció cap a la taula veïna.

Sort que la còpia de la Concha Velasco parla animadament amb l'home d'ulleres i no s’adona de la poca discressió de la meva amiga, que mai no ha tingut la virtut de la subtilesa.

I jo dic: són iguals, i ella em diu: què fort. I riem una mica.

Després, tornem a la conversa d’abans, demanem un altre cafè, ens expliquem misèries, acabem els paquets de tabac i diem que deixarem de fumar.

Convido jo. No, jo. Vale.

I quan sortim del bar em diu: Ostres, potser ho era. I jo li dic: Home, vols dir? I ella em diu: Li hauríem d’haver demanat un autògraf. I jo em moro del riure: Tia, ets una cutre: que anuncia les tena lady, eh! I ella em diu: De veritat?, l’Andreu Buenafuente anuncia les tena lady?

2 comentaris:

  1. :)...vaig llegir l'entrada fa uns dies...i com vaig riure!
    M'alegro de que activis el bloc! Ja t'hi estàs familiaritzant?
    Quan creus que trobaràs lo de la llista de blogs?
    :)!
    Petó Roser!

    ResponElimina
  2. Andreu Buenafuente sopant amb Concha Velasco. Això ho pots vendre a Sálvame i et treus un pico!

    ResponElimina