diumenge, 28 de novembre de 2010

Somnien amb fosforescències milers d'habitants.

Les notes agudes se’m fan molt molestes. I també si hi ha molta llum i la finestra està oberta. Com avui. Que a fora fan sardanes de mentida i tot reflexa aquest groc fluorescent malalt.

Sento les passes de la gent. Que van a l’hora, com un exèrcit. Un-dos. I trepitgen coses. I, amb sort, faran el vermut amb uns amics després d’anar a votar. I prediccions. I n’hi haurà un que en sabrà més que els altres. Aquest és el que em cau pitjor. Per plasta.

No sé quina mena de cosa som, brindant amb la sang dels altres.

El que em fot és que ja veig que hauria d’estar contenta: el meu IP ha estat seleccionat i m’ha tocat un cotxe. I, si volgués, podria dir, perfectament, el número de zebres que veig i quantes potetes té l’elefant i forrar-me...

divendres, 12 de novembre de 2010

Entre altres coses

Les teulades serveixen

perquè no marxin volant els secrets

de dins les cases.