dilluns, 27 de febrer de 2012

L'incendi

Hi haurà un moment en que tot es tornarà patètic, però encara no. Espero, per aleshores, tenir a la punta de la llengua un poema i que quan em miris amb desesperança te’l reciti alleugerida.

M’imagino trista buscant un bon lloc on cosir-me l’ànima per no desaparèixer: al mirall del marc de plata, a la butaca verda, a l’elegant làmpada del menjador… I sé que, com que no trobaré el lloc idoni, em compraré un penjador de barrets que col•locaré a l’entrada.
Ja tranquil•la, treuré la pols dels braços de fusta, com branques polides, i m’hi veuré abraçada invisible, per sempre més, mirant com entreu en corredissa, rebent el bombí dels diumenges i sentint l’olor de les vostres jaquetes.

Després hi haurà un moment en que tot es tornarà certesa, però encara no. Espero, per aleshores, tenir arraconada prou llenya i diaris per encendre un foc al pati. Sí, per cremar-m’hi tota jo, però també per cremar-hi el penjador: de tan valenta que seré ja no el voldré per res.