divendres, 20 d’abril de 2012

El teu show

No sé qui em fa més pena: si el Truman o tu,
que et penses que tothom està pendent del que fas
però no et mira ningú.

diumenge, 8 d’abril de 2012

Señor, hay una larga cola de niñeras aguardando, ¿las hago pasar?

Hi ha una fila molt llarga de dones davant de casa seva. Mira, la cua fa la volta per davant de l’escola de ballet, perquè m’entenguis. Les dones pugen la rambla com en processó i s’hi afegeixen.
Sort que coincideixen en l’espai però no en el temps, sinó es trepitjarien les sabates i s’estirarien els cabells.
N’hi ha sis que porten un ram de flors, una altra que porta un poema, disset li han fet un cd, una vol deixar-li el llibre que li ha canviat la vida i tres van sense calces. Ell de tant en tant obre la porta i fa passar la següent, agafant-la tendrament d’una mà i mirant-la als ulls.
Jo, tan educada, dic “qui és l’última?”, fingint que m’és igual que hi siguin, i m’arrepenjo a la paret de la perruqueria del costat de l’escola de ballet, a esperar.