dijous, 25 d’octubre de 2012

Per les rutes amigues

Aquests homes que recullen plàtans al sol
em semblen formigues que algú va socarrant amb una lupa.
M'ho miro des de l'autobús, que té els vidres entelats de calor.
Sua l'autobús,
suen els bananos,
suen els homes que treballen als bananos
i suen les cases d'uralita dels homes que treballen als bananos,
unes bombolles grises que fan xupxup i regalimen tòxiques
(a la cantonada un gos i un bebé que gateja llepen les gotes que van lliscant).
La Yamilet, una jubilada encantadora que seu al meu costat, es descorda els botons del coll i es venta amb un prospecte del banc que ha trobat pel bolso.
Hi ha tantes vides possibles que m'agafa vertigen.
I tot és tan tan així com podria ser tan tan d'una altra manera.

Al campament soparé plàtan fregit pensant en els homes formiga
i després, que ens hauran preparat nit de discoteca com a les colònies del cole, les ballaré totes amb la Yamilet.

3 comentaris:

  1. Ostres, jo també tenc ganes de fer-me un plàtan fregit!

    ResponElimina
  2. Tan tan així però, eh... Tu segueix somrient, com sospito que fas tan tan sovint al otro lado del charco!

    ResponElimina
  3. baraula, saps que jo em dic barau de cognom? és molta casualitat, no? boníssim el plàtan fregit.
    postrofeta postrofeta guapa :)

    ResponElimina