diumenge, 3 de febrer de 2013

Hi ha més de vint pardals

Hi ha més de vint pardals
que han confós
el meu cap amb una gàbia
i quan baten les ales amb fúria
perquè intenten fugir-me de dintre
em fan moltes pessigolles a la pell
que embolica els hemisferis
del cervell.
I jo no sé si és que quan no me n’adono
hi ha una veu que se m’escapa
que els demana que no marxin
perquè fan certa companyia;
o si són ells
que no troben la força,
la voluntat o la manera
de sortir per algun dels forats
pels que segur se n’anirien;
però des de fa temps que
hi ha més de vint pardals
que han confós
el meu cap amb una gàbia
i si piulen tots alhora mentre penso,
el que penso es barreja amb el piu,
i perdo irremediablement el fil
del que pensava;
i si de nit em piquen el cap amb el bec
o m’esgarrapen amb les ungles de les potes
no deixen que m’adormi
i sempre se’m fan les quatre
i l’endemà faig mala cara
i no dic bon dia tingui.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada