dimarts, 29 de desembre de 2015

El Palau Badi


Si haguessis vist el Palau Badi, immens com un poble, arrassat: només en quedaven els fonaments de pedra taronja. Passejant entre les runes qualsevol podia imaginar-se la magnitut del Palau en altres temps: l’elegància de les habitacions, els menjadors i les cuines, el jardí exhuberant…

Vull que el que tinc mai se m’escapi
Vull que el que tinc mai se m’escapi
Canto entre els tarongers que han plantat al mig del pati.

Podia semblar que veies una taula llarguíssima
plena de convidats i de plats i de copes,
allà on ara hi ha
un niu ample de cigonyes
(els seus excrements regalimen per les parets 
d’on abans hi penjaven quadres 
i catifes de vellut).
La imatge és tan depriment com esperançadora:
pitjors imperis han caigut.
I t’apreto la mà amb força.