divendres, 15 de gener de 2016

Pachamama


On dormo quan dormo arrepenjada
sobre aquest llit d’herba acollidora?
Sento el braç de la Terra envoltant-me
com un home,
i sóc una més
en el camí circular
que fan les coses:
ara vives i ara mortes.

Del cap em surten neures
relliscant cabell avall
i me’n deslliuro. 
Fan un riu
que l’herba empassa.

La sang se m’anivella amb l’aigua
dels oceans i de les basses, 
i, a l’obrir la boca,
un cap-gros a la saliva
es fa granota.