diumenge, 26 de març de 2017

Hay camino

El camí que va
de casa meva a casa teva
era una tercera casa.
Avui pensava
el temps que feia
que no baixava la rambla
i he enyorat
les façanes
i l’enrajolat del terra.
Quan he sortit no pretenia
tornar a tu:
volia saber si havien obert
alguna botiga nova,
i si els nens amics de la plaça
s’havien fet adolescents
i es magrejaven entre ells
davant les velles.
Crec que m’he creuat
la teva tieta.

Aquest casi estiu em té boja
amb aquests vespres
com de Festa Major
i de creure en la vida.

Invariablement, el camí
ha acabat a la teva porta,
i he dubtat-dubtat-dubtat,
però ja hi era.
I he picat al timbre
i m’he assegut al pedrís
i m’hi he quedat una estona.

dimecres, 15 de març de 2017

Rezándole al cambio



                                                             A la Marta

Creer,
como creen en Jesús y en la Virgen
y en quien sea,
en el cambio.
Creer en el cambio
como en el cielo.
Pensar en una mano ajena
como un gran gancho
plateado y brillante
que me cogerá con sus dedos de gancho
y me llevará vete a saber a dónde,
al país del cambio,
donde se respira como hay que respirar
y donde va a darme igual
esto
y eso
y aquello.
Sentarme a esperar
o, mejor aun,
hacer alguna cosa al respecto,
en todas direcciones,
como un pájaro encerrado
en una caja de cristal.
Puede hacer gracia.
“Por el amor de Dios
dile a este pájaro que pare de golpearse
que me está poniendo de los nervios”.

diumenge, 5 de febrer de 2017

Feng shui

Vigilant que el balcó quedés tancat,
em vaig deixar l’entrada oberta.
I van venir homes com lladres
i lladres com homes,
i van endur-se tot de coses
que mai hagués pensat que podrien interessar a algú.
I em van deixar la casa que feia pena:
entre el que van trencar
i el que van tirar per terra.
Vaig asseure’m a mirar-m’ho tranquil·lament.
Vaig encendre’m un cigarro.
Estava guapa amb aquella llum de vespre,
crec.
Semblava que hagués sobreviscut a alguna cosa.
I em va fer una mandra horrible
el que va venir després:
tornar a trobar un lloc per cada objecte,
pintar parets,
obrir finestres,
però podem dir que va servir
per entre tots fer endreça.

dijous, 12 de gener de 2017

A veces hasta nos entendemos

A veces hasta nos entendemos.
Un milagro de la comunicación
sucede

la misma idea, 
simultáneamente,  
está flotando en dos cabezas.
No ganamos en sentido,
pero un alivio florece
y se esparce
como si fuera musgo
forrándome por dentro,
y
entonces,
las dudas
rebotan más flojito
en mis paredes,
y casi no puedo oirlas.

dissabte, 7 de gener de 2017

La noche está para un reggaetón lento

En aquest jardí preciós,
que és de cartró i pintura,
puc estar contenta o molt trista
de tot aquest temps que tinc
sense propòsit
ni deures explícits.
I quan m’agafa l’avorriment,
com a les bèsties tancades a la gàbia,
m’estiro a la voreta de la meva pau mental,
que s’acaba en un abisme
en línia recta,
i estiro un braç que deixo al buit
i el balancejo.
I crido Tu!
a aquell que s’aguanta penjant només d’un dit
i li dic Parlem-ne d’això de viure.
I no passa casi mai
però alguna vegada
de la conversa en trec una idea nova,
com un gran premi,
i me la penjo entre les meves herbes
amb orgull,
per si l’últim dia algú
va passant revista
del jardí de cadascú.