diumenge, 26 de març de 2017

Hay camino

El camí que va
de casa meva a casa teva
era una tercera casa.
Avui pensava
el temps que feia
que no baixava la rambla
i he enyorat
les façanes
i l’enrajolat del terra.
Quan he sortit no pretenia
tornar a tu:
volia saber si havien obert
alguna botiga nova,
i si els nens amics de la plaça
s’havien fet adolescents
i es magrejaven entre ells
davant les velles.
Crec que m’he creuat
amb la teva tieta.

Aquest casi estiu em té boja
amb aquests vespres
com de Festa Major
i de creure en la vida.

Invariablement, el camí
ha acabat a la teva porta,
i he dubtat-dubtat-dubtat,
però ja hi era.
I he picat al timbre
i m’he assegut al pedrís
i m’hi he quedat una estona.

1 comentari: